Si ets comercial autònom estic segura que aquesta situació et representa: un empresari et diu que li venguis el seu producte a canvi d’una gran comissió.
És a dir, com que tu tens contactes, et mous molt i ja estàs venent altres productes, l’empresari entén que “no et costa res” aprofitar el teu dia a dia per vendre els seus productes. Doncs miri, no.

La feina d’un agent comercial no és exclusivament vendre.

Som la part visible de la marca de l’empresari, el termòmetre principal per saber si el seu producte és vendible o no. És a dir, publicitem el seu producte, fem estudis de mercat… i això té un valor afegit.

Ningú discuteix que un senyor que dissenya futlletons per anunciar pizzes, o la persona que deixa aquest futlletó a la bústia, cobra per fer-ho. Independentment de la quantitat de pizzes que es venguin.

D’igual manera, un operari que penja cartells anunciant un circ a la ciutat els penja per difondre el circ, per publicitar-lo. I cobra per aquesta feina, tant si s’omplen les funcions de circ o no.

Per tant, si jo concerto les visites, m’aprenc les bondats del producte, en faig un argumentari de venda. Si també vaig a l’empresa, defenso el producte, esbrino qui té la presa de decisió de compra. I a més esbrino qui és la competència, quan i quant compren, com paguen, etc…. aquesta informació aporta valor a l’empresari. Informació que li serveix després a ell per poder vendre millor. Recorda, la informació és poder.

Així doncs, es tracta de poder pactar amb l’empresari un sistema retributiu en què totes dues parts s’hi sentin còmodes.

A banda de l’opció “fix més variable”, hi ha altres fórmules que funcionen bé.

Podem acordar amb l’empresari un preu per visita o bé un preu per projecte, el que convingui.

Sempre que hi hagi voluntat es pot arribar a un acord però, això sí, els agents comercials hem de reivindicar la feina que fem.