Sóc una dona afortunada (en alguns terrenys més que en d’altres, no ens enganyem), però resulta que un dels meus millors amics Joan Baluda – d’aquells que es compten amb els dits d’una mà – és també la meva font d’inspiració quan laboralment necessito un altre punt de vista, xerrar, compartir experiències o celebrar èxits.

Com bé diu en el seu llibre “En cien años todos muertos”, l’estat anímic dels emprenedors, com ell i com jo, és una muntanya russa. Ara estàs amunt i al cap d’unes hores, dies o minuts estàs avall. Per aquests moments tinc la gran sort de tenir-lo a prop. Anem a fer un cafè, xerrem, ens escoltem i la vida es torna molt més senzilla.

Fa poc, em va regalar el seu llibre degudament dedicat amb quatre paraules que m’emocionen. Quan el llegeixo és com si el sentís parlar perquè sap transmetre a través de l’escriptura el mateix que parlant: passió pel que explica. I això, amics meus, costa trobar-ho.

No va ser fàcil però vaig deixar de banda tota la meva estima i admiració que sento cap a ell i vaig llegir el llibre amb la màxima objectivitat possible. I és bo, molt bo.

No és un manual d’emprenedoria ni un llibre d’autoajuda, ni res per l’estil, sinó una conversa on els emprenedors segur que se senten identificats.

Al llarg de la lectura, somrius, aprens i pares de llegir per fer alguna anotació – ja que les idees no paren de brotar mentre llegeixes -, reprens la lectura i tornes a somriure.

Qué gran ets, Joan Boluda, qué gran! Gràcies per tant 🙂